Per la Senda del Duero amb bicicleta (IV)
11.08.15 - 10a etapa: Zamora - Villardieuga (62 Km / +507 m)Avui a les 5:30 de la matinada, el nostre company Siscu ens ha deixat… per marxar amb autocar cap a Madrid i des d’allà amb AVE cap a Barcelona! Nosaltres, però, no sortim fins quasi a les 7, tot creuant el pont de pedra sobre el Duero. Encara és fosc i la lluna minvant ens somriu des del cel. A partir d’avui durem al Siscu, com diu ell, en esperit juntament amb la resta de familiars i amics que dia rera dia ens animen i esperonen.Després de passar a frec de l’ermita romànica de San Frontis, i de creuar la carretera C-527, sortim de Zamora pel Camí de Sant Jaume en direcció sud, tot travessant un paisatge ondulat per on planeja el milà a la recerca del seu esmorçar. Amb els primers raigs de sol arribem a la confluència de les antigues vies romanes de La Plata, Mirandesa i Dalmacia, on hi han plantat un vistós monument.Monument a la confluència de tres vies romanesA partir d’aquí tornem a anar cap a ponent tot deixant el Camí de Sant Jaume per seguir, més o menys, la via Mirandesa que anava de Zamora a Miranda do Douro, ja en terres portugueses. Així passem per Tardobispo i, poc després, deixem a mà esquerra la Pueblica de Campeán on creuem damunt del Puente Patato, un pas molt important dins la ruta de la transhumància. De moment el sol està enterenyinat, cosa que s’agraeix, i per la pista se’ns creuen un munt de conills que fugen esperitats al nostre pas.Puente PatatoAixí arribem al poble de Pereruela, famós per la seva ceràmica, on fem el “segon esmorzar” al bar del poble. Molt ens temem que a partir d’ara se’ns ha acabat la bona vida. I així és… a la sortida del poble ja tastem els primers blocs de granit, que aquí anomenen “berrocales”, i comencem a veure les primeres “dehesas” d’alzines. Aquí deixem enrera la Conca del Duero, la qual hem anat travessant des d’Almazán, per entrar de ple al Massís Ibèric.Vora el Puente de las UrrietasPujant entre "berrocales"Després de creuar el torrent de Sobradillo pel Puente de Las Urrietas, el camí s’esdevé estret i costerut i hem de fer molts trams a peu. El Duero, que no veiem, marxa a la nostra dreta completament encaixat. La solitud és absoluta i ens venen a la memòria les etapes més dures del Tajo, però per aquests topants veiem més pobles aprop, com el petit nucli d’Arcillo que deixem a mà esquerra. Poc després passem sobre el pont d’origen romà de La Albañeza.Puente de la AlbañezaComença a fer calor i per la pista hi ha molta sorra, cosa que ens obliga a rodar amb precaució . A les 12 arribem al poble d’Abelón, on aprofitem a fer un descans i un refresc perquè encara ens queden uns bons 20 Km de recorregut. Quan sortim del poble anem cap al nord en direcció a Moral de Sayago, des d’on prenem una pista coneguda com “Camino de la Dehesa” per la qual arribem a la carretera d’accés a la presa del pantà de Villalcampao. Ens trobem en plena comarca del Sayago i aquesta carretera marca el límit del Paque Natural de los Arribes del Duero on el riu i els seus afluents han excavat una profunda gorja, de fins 400 metres de fondària, a la peneplana granítica. Als escarpats vessants hi ha camps d’oliveres, ametllers, fruiters i vinyes de la D.O. Arribes del Duero.Un cop creuada aquesta carretera que baixa a la presa, continuem per un sender estret entre boles granítiques de grans dimensions que segueix el traçat d’un torrent sec el qual creuem diverses vegades per damunt de rústecs ponts de lloses anomenats “pontones”. Fa molta calor i les ombres són escasses.Així arribem a Villadepera on fem un breu dinar al bar del poble. El terme “pera”, com en català, prové del llatí petra que vol dir “pedra”. Passades les 4 de la tarda ens armem de valor i sortim a recòrrer els darrers quilòmetres d’aquesta etapa sota un sol de justícia; sort que anem per una bona pista per la qual arribem a la carretera que, en suau baixada, ens deixa a Villardieuga de la Ribera.Escultura de "La Mula" a...
