Per la Senda del Duero amb bicicleta (II)
5.08.15 - 4a etapa: Burgo de Osma - Aranda de Duero (71 Km / +129 m)Com cada matí, després de penjar les alforges a la bicicleta, la Isabel Salvia envia un senyal al GPS perquè ens localitzi, i jo quedo meravellada amb aquest giny que, al cap d’una breu estona, li respon amb un “pip”: ja ens podem posar en marxa! A partir d’aquí deixem enrera la conca d’Almazán per entrar de ple a la conca del Duero pròpiament dita, la conca fluvial més gran de la península, estructurada entre el Sistema Ibèric (a l’est), la Serralada Cantàbrica (al nord), el Sistema Central (al sud) i el Massís Ibèric (a l’oest) al qual, dia rera dia, ens hi anem acostant.Així és que per començar aquesta etapa, retornem pel passeig peatonal fins al pont de la carretera sobre el riu Ucero on recuperem els senyals del camí natural. Acte seguit anem per pistes i carreteres locals en direcció a San Esteban de Gormaz tot passant per La Pedraja de San Esteban. Després de creuar de nou la línia ferroviària de Valladolid-Ariza, ens endinsem en una plantació de pollancres... Los chopos son de ribera, / liras de la primavera, / cerca del agua que fluye, / pasa y huye (...)(Antonio Machado, Campos de Castilla).Pel sud sobresurt la Sierra de Ayllón, allà on els sistemes Ibèric i Central es donen la mà, i pel camí comencem a veure les primeres vinyes de la D.O. Ribera del Duero. A les portes de San Esteban de Gormaz ens aturem a donar un cop d’ull a la platja fluvial de La Rambla, on una petita presa delimita un espai condicionat per al bany, encara que les amarronades aigües del Duero no convidin gaire a fer-ho.Platja fluvial de La RamblaEsglésia de Nuestra Señora del RiveroA San Esteban aprofitem per visitar un temple que ens crida l’atenció per la seva intensa blancor: es tracta de Nuestra Señora del Rivero, una església d’origen romànic recentment restaurada, situada al capdamunt d’un turonet on un senyor que s’hi passeja ens pregunta d’on venim - ¿Qué de dónde venimos o de dónde somos? - quan s’entera que sóm de Barcelona ens comenta que ell és fill d’aquest poble però que de jove va anar a viure a Terrassa i que aquí només hi ve de vacances. També ens comenta que ell havia arribat a veure aquesta església en estat de ruïna quasi total. De San Esteban també destaquen, dalt d’un altre turó, les restes d’un castell medieval i, als seus peus, una església romànica dedicada a... San Miguel!Vista general de San Esteban de GormazDesprés de creuar el Duero per un pont de pedra, seguim per la carretera tot creuant el Soto de San Esteban (aquí tot és de San Esteban!), i després continuem per pista fins a Langa de Duero on aprofitem a fer un descans i un mos sota l’esguard d’una torre quadrada del desaparegut Castillo del Cubo, destinada a la vigilància i defensa del magnífic pont medieval de 12 arcs sobre el Duero.Descans a Langa de DueroSeguim per una bona pista, amb el Duero a la nostra dreta, i a frec d’un vessant on l’erosió ha excavat a les calcàries uns vistosos pilars aïllats, anomenats tècnicament dames coifées, però que per aquest topants anomenen chimeneas de hadas.Així arribem a les envistes del gran monestir de Santa María de La Vid, els orígens del qual es remunten al segle XII, i que actualment alberga una comunitat de monjos agustinians que tenen cura d’una important biblioteca.Monestir de Santa María de La VidLa ruta continua paral·lela al curs del Duero en direcció a Guma, poble situat sobre un turonet amb bones vistes del riu i del seu assut on neix el Canal de Guma, el qual seguim fins a Vadocondes, població enclavada a l’interior d’un meandre molt tancat, on fem el dinar al bar de la plaça, a tocar de la seva imponent església i acompanyats per la primera coca-cola de la ruta. A la sortida d’aquest poble, declarat Conjunto Histórico, creuem el riu i passem sota un pont de ferro de la desapareguda línia de Valladolid-Ariza.Entrant a VadocondesEsglésia de l'Asunción de VadocondesEns trobem al cor de la D.O. Ribera...
