Sant Miquel d'Espinalbà, Mas Morera, Tossal dels Tres Reis
24 d’agost de 2017La darrera visita la vaig fer amb el tot terreny, cap a l’any 2004. Ara, 13 any més tard, em va venir de gust retrobar aquest indret singular del Port de Fredes o més ben dit de Vallderoures, enclavat en terres del Matarranya: Sant Miquel d’Espinalbà. Aquesta vegada farem una ruta a peu per arribar-hi, resseguint antics senders del Port que comunicaven masos i pastures. De camí mirarem de descobrir els petits tresors, com m’agrada anomenar, que hi ha amagats per la contrada.Aproximació: Hem d’arribar fins a Fredes i resseguir la pista en direcció a Pinar Pla. En arribar-hi veiem a l’esquerra el gran mas del Ric de Fredes. A tocar podem deixar el vehicle.Dificultat: moderada. A pesar de trobar bons senders i trams de pista, algun tram transcorre per sender molt perduts pel pas del temps, que més s’han d’intuir que veure’ls.Desnivell: Uns 800m. acumulats.Durada: Unes 4/5 hores. 13,5 km.Itinerari: Sortim del Mas del Ric de Fredes o corral de Pinar Pla després de fer-li la visita de rigor. Una gran construcció de dos pisos a la part del mas, on a la planta baixa encara es poden veure les menjadores dels animals adosades a les parets. Davant del mas s’obren les extenses planes d’antics conreus de blat i pataques, ara ocupades pel pinar.Corral de Pinar Pla o del Ric de FredesCorrals de Pinar PlaAl bancal de darrera el mas, a una cota més baixa trobem una antiga pista, que seguim cap a l’esquerra primer i que després va girant cap a la dreta. Aviat, en mig d’un gran tallafoc que la creua, veurem a l'esquerra, les fites del sender que s’enfila cap al Tossal dels Tres Reis, per on dresprés baixarem. La pista es transforma en sender que en suau pujada primer i després en baixada va guanyant terreny cap al barranc del Riu de Patorrat. Un antic baixador, senyalat amb alguna vella fita ens guia cap a la fondalada del barranc, en una zona recentment talada d’arbres, que configura el racó de Robert. La presència de bous i vaques, tranquilament pasturant, ens fa desistir de visitar-lo. Ho deixarem per a una altra ocasió. Racó de RobertUn corriol que puja decidit ens fa retrobar el sender que portavem i ens recondueix cap al nostre destí. L’estiu és inclement, i l’escassetat de pluges d’aquest any fa que tot sigue molt sec. Uns metres més endavant està el bassi de la Font d’Arcos, i el camí poc a poc es va internant en un dens bosc de pi negral, d’una espessor impressionant, sense perdre alçada.A la nostra dreta i al fons distingim, quan el bosc ho pertmet el barranc i a l’altra banda la Collada de la Creu, anomenada així per l’encreuament de camins que s’hi pot trobar, a tocar de l’antic Rafalgarí o poblat de la Campaneta, com també es conegué. Un indret carregat d’història: hi ha indicis d’haver estat poblat en periode islàmic, les primeres dades documentades parlen del segle XIV i fan referència a l’actuació de Tortosa per convertir l’indret en una zona de conreu de blat, fent extenses tales d’arbres amb aquest objectiu. Més tard, segons Coromines, l’indret va ser destruït pels francesos al segle XVII. Altres fonts asseguren que el Rafalgarí, estaba sota el dictat del Monestir de Benifassà, per cessió del noble Ramon de Montcada, senyor de Tortosa. Altres històries expliquen que el poblat era habitat per mala gent que tenien atemorida a tota la gent de la zona per les seves malifetes, i que finalment van ser ajusticiats per una partida de Micalets valencians, que van cedir les terres al monestir… Coll de la CreuOmbries d'ArcosEl sender continua avançant cap al nord-oest per les ombries d’Arcos, sempre amb el crestall de roca de la Mola Torroja a la nostra esquerra. Finalment, entre vegetació més esclarissada arribem a un ampli coll, que fa una preciosa balconada cap al barranc, a llevant, de Patorrat. En front s’aixeca una petita illa de roca entre cingleres, la Punta de la Torroja.Barranc de PatorratPunta de la Torroja, al fons St. MiquelSender pel cingle de la Punta...
