Serrat del Poll, via Lo Nik Gall-Lastir
25.10.17 Quan el passat mes de febrer escalàvem el serrat del Poll per la via Olga Frontera, ens vam fixar en unes vistoses plaques que hi havia a la nostra esquerra, i ens vam preguntar: hi haurà alguna via que solqui aquesta formosa muralla? Doncs sí, n’hi ha una via recent batejada amb el curiós nom de Lo Nik Gall-Lastir perquè va ser oberta per membres dels Galls de Lleida, i ara que encara fa bonança, cap allà que anem tot passant per Artesa de Segre i Alòs de Balaguer, d’on amb prou feines veiem sobresortir d’entre l’espessa boira les ruïnes del seu castell d’època medieval.Recorregut de la via Lo Nik Gall-LastirDes d’Alòs continuem per la mateixa carretera fins que aquesta creua el Segre pel conegut com a Pont Nou. A tocar d’aquest pont surt una pista, en força mal estat, que planeja pel marge dret del riu i passa a frec de l`àrea de lleure de la font de l’Espadella. Al final de la pista deixem el cotxe en una esplanada, que és la porta d’entrada del conegut Congost del Mu.Quan acabem de calçar-nos els “trastos”, la boira encara ens oculta el serrat que tenim just al damunt, i per això sortim ben abrigats cap al peu de la via; però quan hi arribem el sol ja comença a lluïr amb força per la qual cosa, mentre jo deixo bona part de la roba sota d’un matoll, en Pau es mira un pitó que es veu clavat a mitja paret i decideix començar per aquí.Inici del primer llargAprofitant sabines, ponts de roca, algun parabolt despistat, i col·locant algun friend, en Pau resol aquest primer escull de la via d’una sola tirada, i munta la nostra primera reunió al bosquet que hi ha damunt d’aquest sòcol, aprofitant el tronc d’una alsina situada al peu d’un ressalt. Des d’aquest bosquet ja tenim una bona vista del que ens espera: l’alterosa muralla sud del serrat del Poll, limitada a banda i banda per dos esperons com torres d’un castell fabulós.Muralla sud del serrat del PollEl ressalt que cal superar, per acabar de traspassar aquest bosc penjat, ressulta ser més brut i descompost del que semblava a primera vista, i en Pau només hi pot col·locar un petit friend de consolació, per la qual cosa acabem pensant que l’autèntica via va un xic més a l’esquerra d’on estem, però de totes maneres acabem arribant al peu de la tàpia on ja podem veure-li les veritables plomes a “lo gall”: una placa molt dreta de gairebé 100 m de recorregut.A la tercera reunió, al peu de la placaAquí, i sota un sol de justícia, muntem la nostra segona reunió tot preveient que les següents tres tirades seràn un “tostadero”. En Pau comença a pujar per la vertical placa en lleugera diagonal ascendent cap a l’esquerra i amb una dificultat mantinguda però “disfrutona”, car la roca calcarenítica té una excel·lent adherència i es troben moltes i molt variades preses, tant per a les mans com per als peus.Inici del quart llargA la quarta reunióA mitja placa hi ha la reunió, situada damunt una estreta llastra, des de la qual es veuen brillar els parabolts de la següent tirada, la qual avança per una altra placa més vertical i vermellosa que l’anterior, amb preses un xic més petites i arrodonides però igual de “disfrutona”. La tirada puja directa cap a un gran arbre, situat sobre d’una altra llastra, a l’esquerra del qual es troba la reunió.Inici del cinquè llargA la cinquena reunióArribant a la cinquena reunióDes d’aquesta posició contemplem com s’escola el Segre als nostres peus i, a llevant, el poble d’Alòs tancant la seva vall. També contemplem el ferm recorregut de la via Olga Frontera que marxa per l’esperó de la dreta, mentre que per l’esperó de l’esquerra puja una altra cordada que està fent una via amb un nom no menys curiós que la nostra: Sordenes Monguef.El darrer llarg, amb l'esperó de l'Olga FronteraPer iniciar la darrera tirada flanquegem a la dreta per sota l’arbre fins que trobem un diedre, llavors es pot progressar per la placa, o pel diedre, o fent una combinació d’aquests dos elements....
