Un any sense curses
Repetició de la cursa del Rodal, just un any després. 12,1 km. 1-21-10 6-44 x km. 156 m. de desnivell positiu M’ha vingut de gust repetir la cursa que vaig fer just avui fa un any i que va ser la meva darrera cursa abans no comencés tot aquest malson de la pandèmia, el confinament, i tot el munt de restriccions que hem patit al llarg d’aquest any que sembla que no vol acabar. Avui fa un dia ben diferent al de fa un any: hem passat del sol i el bon temps a un dia gris, humit i amb un lleuger plugim. No hi ha cap dels rituals previs a qualsevol cursa, ni recollida de pitrall, ni escalfament amb els companys, ni arc de sortida, ni res de res. Aparco el cotxe, em preparo i baixo trotant fins al Vapor Buxó on hi havia el punt de sortida. No escalfo i just quan passo pel lloc on més o menys hi havia el punt de sortida poso en marxa el crono. L’objectiu d’avui és una mica més modest del fa un any: si acabo per sota de 7 el quilòmetre ja em conformo. Per tant els temps de pas de la cursa de l’any passat només seran una petita referència. Plovisqueja però no fa fred i es corre bé. El terreny està humit però no enfangat. Enfilo riu Ripoll amunt a un bon pas, encara que trobo a faltar no haver fet un bon escalfament. Mentre jo corro, la vida animal segueix al Ripoll com cada dia. Poc després de deixar la llera del Ripoll i començar a pujar ja tinc el primer parcial de 3 km. 20-45. Vaig molt més lent que l’any passat, però estic per sota de 7 que és el meu objectiu final. Encaro la pujada més forta i el que l’any passat va ser el meu parcial més lent. Em trobo a gust corrent en solitari per aquestes pistes tan conegudes i sota un lleuger plugim. Segueixo perdent temps en el segon parcial però em mantinc molt a prop del meu objectiu: 42-33. Entro en la segona part de la cursa. Ja he deixat enrere Togores i El Vilar i pujo a la Serra de Sant Iscle. El ritme és bo. Baixo fins el riu Tort i enfilo la darrera pujada, la de la Torre del Canonge. Temps de pas del km. 9: 1-02-30, i ara ja tot és terreny favorable. Accelero i aquests darrers tres quilòmetres són els més ràpids d’avui. També ho van ser l’any passat. Acabo satisfet del ritme de cursa. He assolit l’objectiu amb escreix. I ara a esperar el retorn de les curses. D’aquí a poc tenim la primera Rogaine de la Lliga estatal d’Iberogaine a Casserres.
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
