El jardin de keleden + socol coll de porta
DIUMENGE, 29 DE GENER DE 2023Les temperatures per aquest diumenge segueixen baixes, però les ganes d'escalar poden més que el fred i quedem amb la colla de Vilafranca per trobar-nos a Ca l'Anna per fer quelcom a Montserrat. En principi serem cinc però el dissabte per la tarda va trucar-me el David per apuntar-se , o sigui que serem sis.Mentre esmorzem i decidim que fer, surt una proposta d'anar a Montroig, on el David no hi ha escalat mai i donat que som multitud i ells poden fer dues cordades, nosaltres decidim escapar-nos al Montroig tot i esperant que hi hagi inversió termica.No tenim cap via pensada, però aprofitant que porto un “mono” li proposo fer una via de les que no et posaries si no vas amb algú que et pugui treure les castanyes del foc.Li proposo anar a la via “El Jardin Keleden”.A la ressenya he posat el grau que crec que he trobat jo, sobretot a la tercera tirada, perquè ell se la ha tret tota neta.La via comença amb una fissura diedre que cal protegir, potent però que es deixa fer fins arribar sota aun pont de roca llaçat que assenyala la sortida del diedre aquesta ja més potent, també cal afegir-li que les preses estan plenes de terra i brutissia que compliquen la sortida, despres cal fer un flanqueig a la dreta per arribar a la reunió, aquest flanqueig esta protegit per un espit.La segona tirada em toca a mi, (he escollit les tirades facils, no se perquè,.. ja , ja). Supera un diedre un xic brut, on trobarem dos ponts de roca i dos claus en els primers metres , més verticals , i finalment un parabolt a la placa de sortida, aqui no hi ha res més i cal intuició per cercar el millor cami, jo he anat a l'esquerra en veure algun bloc sanejat. Cal arribar sota la feixa i per terreny de garrics i matolls arribar a la reunió que esta darrera un arbre gran caracteristic.La tercera tirada comença molt potent amb una roca molt bona, estil Vilanova, regletes molt petites i punxents, aquesta tonica segueix en les tres primeres assegurances, aquestes les he fet amb un estrep, desprès la dificultat afluixa i m'he pogut atrevir a pujar en lliure, aixó si, assegurat per dalt. Tota la tirada te una roca molt bona.La quarta em torna a tocar, un diedre no gaire obligat i anar superant grans blocs, no hi ha res però es fàcil de protegir. Aquest diedre acaba en una gran feixa sota el darrer ressalt, costa veure on hi ha la seguent reunió, sota un diedre inclinat a l'esquerra.La darrera tirada és aquest diedre, completament net i amb una roca un xic lliscosa, però que pot protegir-se bé.Aqui ja estem dalt , però com que el David no coneix la zona decidim baixar pel Coll de Porta i passejar-nos per sota les parets.Arribats al coll de Porta veiem que encara podriem fer una segona via i li proposo fer alguna via del Socol de Coll de Porta, jo tan sols he fet la via “Diamant” i he vist ressenyes que ara com a mínim ni hi ha quatre o cinc de noves. Però no porto les ressenyes o sigui que anirem per intuició.Al David li ha agradat la zona de la placa del Socol i anem a buscar alguna via del sector, i abans d'arribar a la via “Porta el Coll” veiem un parabolt cridaner i decidim anar a provar.La via comença amb un flanqueig ascendent a la dreta per anar a unes plaques farcides de molsa i de gotes d'aigua. El primer pas es un bloqueig potent per agafar la primera assegurança, desprès per unes vires a la dreta fins el segon parabolt i aqui hi ha el passatge de la via, el David l'ha fet sense gaire patiment però jo , de segon he caigut tres vegades abans no he pogut superar el tram gracies a l'ajuda inestimable del David que m'ha tret uns quilets tibant de la corda. Es un tram on les preses son arrodonides i que crec que no s'ajusta a la graduació que desprès he vist a la ressenya, on diu que es 6a(A0), però la distancia entre assegurançes fa impossible aquesta possibilitat. La resta de tirada, ja més suau fins la reunióés bonica si controles la molsa de la paret.La segona tirada, em toca a mi, però li deixo amablement al David, l'esforç per superar la tirada...
