Petit diedre
DIMECRES,
12 D'ABRIL DE 2023
Aquesta
setmana, abans de començar a pensar amb la sortida de dimecres, el
Jordi m'envia un correu convidant-me a anar amb ells , Jordi i Dani,
a fer una via a Montrebei i els pocs pels que tinc se m'han eriçat.
La
proposta es anar a fer la via Delfos a la Paret de Catalunya. Aquesta
via la tinc pendent tot esperant el moment per anar-hi.
Despres
de pensar-ho un xic accepto el oferiment, no se si tindre
l'oportunitat de tornar-hi tot i que la darrera experiencia a
Montrebei va ser satisfactoria però molt dura.
La
via que volem fer esta a mig cami entre Pont de Montanyana i el Prat
d'en Lluis i la gent diu que es tant llarg anar per un costat com
per l'altre, però com que ells no coneixen l'aproximació per Pont
de Muntanyana, decidim anar-hi per allà.
A
les vuit ja comencem a caminar i el principi es plaent, tot i haver
tingut que deixat el cotxe fora del parquing perquè esta tancat,
(ens estalviem els deu euros), fins acabar el Congost tot bé i
comode, però ara comença la part dura, pujar tota la pendent de la
paret fins arribar a peu de via, uufff!!!, no recordo que fos tant
cansat quant varem fer el Diedre Gris i encara ens queda una bona
pujada fins a peu de via.
Arribem
al darrer repla abans d'entrar a la feixa i son quasi les onze, (no
crec que sigui bona idea posar-nos a la via) i convido als companys a
seguir ells i jo dedicar-me a pasejar i fer fotos, he fet de camalic
amb el material fins aqui dalt, però em noto cansat com per
enfrontar-me amb tans metres d'escalada.
Ells
no volen seguir si no anem tots tres, són molt capsuts !!!. Despres
de discutir una estona, proposen una altrenativa, anar al Petit
Diedre que cap dels tres ha fet.
Com
a persona de seny, je, je, crec que no en tinc gaire !!!. els dic que
cal pujar tota la pendent i travessar el Prat d'en Lluis per anar a
la via, però res....... s'accepta la proposta i com diu la
dita.......... si no vols caldo....dues tases !!!.
Com
podeu imaginar arribem a peu de via cansats, bé, jo molt més que
ells.
Aquesta
via es per anar-hi sense motxilla i nosaltres en portem una cada un i
ben carregada de material que per una part es bona, podrem posat el
que volguem i per l'altre dolenta pels offwin.
La
primera tirada comença facil fins arribar a nitja tirada on hi ha un
encastament que amb motxilla es fa penós, despres per placa la cosa
millora. El grau en tota la via, l'he trobat apretadet, ja sigui pel
cansament ja sigui perquè ho és. A la reunió trobarem dos pitons i
es pot reforçar amb algun flotant.
La
segona tirada comença amb un petit flanqueig a la dreta fins sobre
un arbre i despres per un petit diedre poc marcat i una placa amunt
fins un gran arbre on fem la segona reunió. Trobarem quatre pitons a
la tirada.
La
tercera tirada l'he trobada més dificil del que diu la ressenya
sobretot el tram final, tot i que tecnicament pot tenir la graduació
que diuen el fer de tenir que protegir-la sensera li dona un plus de
dificultat.
La
quarta tirada, com fan totes les cordades,la fem directes fins el cim
del diedre, és una tirada magnifica i dura on cal expremer les
darreres forçes que ens resten, trobarem com a assegurança una
reunió intermitja amb dos pitons i un altre a la part més dura de
la tirada, per sort es deixa “amanir” al gust.
Una
vegada dalt podem sortir caminant per sota l'arbre on hem fet reunió
o escalar uns darrers metres facils a l'esquerra per sortir a les
pendents herboses de dalt.
Ara
estem notant el canvi de temps i un vent fred ens castiga, son les
cinc de la tarda i tenim dues opcions per baixar, baixar fins el Prat
d'en Lluis i anar a cercar la masia d'en Carlets i pel cami de Corça
a Pont de Muntanyana arribar fins el cotxe o aventurar-nos per dalt
del cim i cercar el cami de baixada de l Diedre Gris que ens deixa en
el mateix cami però en ple Congost.
Per
assegurar el tret decidim baixar pel Mas de carlets, que és més
factible i el coneixem més, jo dubto de saber trobar des de aqui
dalt la sortida del Diedre Gris, sense marrar-la alguna vegada i les
cames no estan...
