MONT-ROIG, SÒCOL DEL COLL DE PORTA, Vies DIAMANT i TAO.
23/01/16. Avui hem acabat anant a investigar al Mont-Roig, entre què a primera hora estava força incert meteorològicament parlant i les diferents opcions què portàvem, ens ha fet decidir pel sòcol del coll de Porta. Després però s’ha arreglat quedant un dia de primavera. El sòcol del coll de Porta és una paret d’un centenar de metres on hi han quatre vies obertes, segons la guia del Mont-Roig (Jordi Marmolejo, Joan Escuer 2014).L’aproximació és senzilla i evident. Un cop al coll de Porta anem direcció Est passem una barana de fusta i agafem un corriol que baixa per una canal orientada al Sud, la paret queda a la dreta.Via DIAMANT. Oberta pel Manel Solís i el Xavier Mercader el maig del 2002.La via està pràcticament equipada amb ponts de roca (molts), espits i parabolts al darrer llarg. Cal portar joc de friends fins el Camalot del 2/3, és pot reforçar algun pont de roca, les bagues son les originals i estan envellides. Amb 10 cintes exprés en tindrem prou. Roca bona.Ens ha agradat força, una petita joia dintre del seu estil. Curta però amb tres llargs molt bons amb una dificultat mantinguda de V amb algun passatge de V+/6a-. Dificultat obligada de V/A0.El primer llarg per placa totalment equipat amb ponts de roca. El segon placa més vertical, haurem d’anar navegant seguint ponts de roca i algun espit. El tercer llarg va a buscar un díedre desplomat amb passatges atlètics, el darrer tram trobarem parabolts. Roca bona.El cim de la paret està a tocar del coll de Porta. Retorn immediat.En resum una via Recomanable.primer llargnavegant entre ponts de roca al primer llargel segon llarg comença més verticalsegon llargarribant a la R2 inici del tercer llargal díedre desplomat del tercer llarg La via Diamant ens ha agradat i ens animem a fer la seva veïna.Via TAO.Oberta pel Manel Solís i el Xavier Mercader el maig del 2002.La via està poc equipada amb algun pont de roca, tres pitons i un espit. Cal portar joc de friends del alien blau fins el Camalot del 2/3, 12 cintes exprés i un estrep opcional, les bagues dels ponts estan envellides. Tasco petit per reforçar la R1 només hi ha un espit.Un altre bona via en el seu estil, aquesta d’autoprotecció, només trobarem equipat el flanqueig del sostre del segon llarg. Dificultat obligada de V+/Ae.Al primer llarg només trobarem un pont de roca, haurem de navegar per la placa, amb algun passatge d’adherència. El segon és molt espectacular, pugem per un díedre, atlètic fins a un espit, flanqueig aeri cap a l’esquerra fins per seguir per una fissura i placa vertical fins arribar a la R2. El tercer llarg surt recte per la placa vertical trobarem algun pont de roca, després s’ajeu i seguim per un díedre amb tendència a la dreta fins el cim. La R3 l’haurem de muntar.Aquesta també ens ha agradat bona via d’autoprotecció.Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.primer llarg
