Montserrat Sud, pel Camí Vell i les Feixades
26.01.20 Clàssica ruta circular des de Collbató pel vessant sud de Montserrat, mitjançant un itinerari d’uns 10 Km de recorregut i 550 m de desnivell que correspon gairebé en la seva totalitat a la part baixa del traçat de la popular Cursa de l’Alba, pels camins de les Bateries, de la Quadra de Sant Miquel i de les Feixades. Cal dir que ho farem en sentit contrari al d’aquesta cursa i accedirem al camí Vell o de les Bateries per la drecera dels Graus (opció senderista) o bé la drecera Blava (opció per als escaladors).Situats a Collbató (388 m), on hem deixat el cotxe a l’ampli aparcament que hi ha al costat de l’edifici dels bombers, comencem a caminar pels carrers Muntanya i Pau Bertran, des d’on continuem a la dreta pel carrer Drecera fins al seu final, on s’inicia el camí que mena a les diverses dreceres. Comencem la pujada per aquest camí, encarats a la muntanya.Pel camí que mena a les diverses dreceresDeixem a la dreta un corriol que mena a la cova i la paret de la Codolosa, i pocs metres després, on comença el roquetar, trobem un nou trencall on deixem a la dreta l’inici de la drecera de Fra Garí (senyals grocs i blancs) per seguir a l’esquerra per la drecera dels Graus (senyals vermells i blancs); cal dir que ambdues senyalitzacions no corresponen a cap sender oficial.Aquesta drecera dels Graus és una opció intermèdia, creiem que la millor, entre la llarga marrada inicial que fa el camí Vell de Collbató al Monestir i la molt més costeruda drecera de Fra Gari. Anem flanquejant cap a l’esquerra, inicialment en direcció nord-oest, mentre ens enfilem entre marges de pedra d’antics conreus. Un xic més amunt trobem a la dreta les marques blaves que assenyalen l’accés a la drecera Blava, per on pujaran els escaladors del grup.Els senderistes continuem per la drecera dels Graus. Anem pujant arran de la carena, que més amunt travessem per un petit estret de roques, indret que algunes ressenyes anomenen Petit Pas dels Francesos.Anem pujant per la drecera dels GrausPas estret entre roquesUn cop a l’altre costat, continuem remuntant per una petita clotada fins que no triguem en arribar al camí Vell o de les Bateries, just a l’indret de la Taca Blanca, on hi acostuma a haver, com avui, una gran estelada pintada a la paret, així com nombroses plaques commemoratives. En aquest lloc esperem als companys escaladors que han pujat per la drecera Blava.La Taca Blanca, avui esteladaAquesta Drecera Blava és un itinerari d’escalada poc difícil (II, III) que puja pel mateix esperó que ho fa la via de l’Avi Joan. Els primers metres són de grimpada pel fil del citat esperó tot seguint les marques blaves i, a partir de la segona reunió de l’Avi Joan, s’ha d’anar a la dreta per continuar per una placa on, segons com, cal encordar-se.Primer tram de grimpadaEl primer llarg de l'escaladaAixí s’arriba a la quarta reunió de l’Avi Joan des d’on cal anar a l’esquerra per continuar pel segon llarg de la Drecera Blava, tot pujant pel fil de l’esperó on trobem el pas més dificil (III+) protegit amb una corda fixa. Un cop superat aquest pas, el recorregut torna a ser de grimpada fins al capdamunt de l’esperó, coronat per un banc de pedra, on finalitza la via Drecera Blava.Inici del segon llargAssegurant des de la quarta reunió de l'Avi JoanAl final del tram d'escalada, amb l'estelada al fonsEl darrer tram de grimpadaAl capdamunt de la Drecera Blava des de la Taca BlancaUn cop ens hem retrobat tots, seguim per aquest camí de les Bateries, que rep el nom per la instal·lació, en la confluència amb el serrat de les Garrigoses, d’una bateria de canons durant la Guerra del Francés. Passem pel tram del camí conegut com la roca Llisa, que no és cap paret sino una llenca de roca horitzontal que forma una gran balconada sobre Collbató. Hom diu que aquesta roca es va anar polint al llarg dels segles pel pas continuat de pelegrins i animals de bast, i es van haver de fer regates transversals perquè persones i bèsties no rellisquessin.Pel tram de la Roca...
